No pot ser una visita a urgències a mitja nit perquè la "mare" se n'ha adonat que esta a punt de donar una papilla al seu fill on li van programar , entre altres components, una mica de pastanaga i no en tenia. (Això es un cas real) o que colapsem els serveis d'atenció als nadons perquè la pròpia administració programa onze visites (no soc precís aquí) durant els primers catorze mesos de vida, oferint i garantint un servei que no podem pagar.
Tot això ens ha portat a fer-nos petits. Hem passat d'escombrar l'entrada de casa a exigir que la màquina passi cada dia i que ens recullin la brossa també cada dia.
Ens hem tornat tan incoherents que condemnem en privat els botellons i incivismes varis però critiquem en públic l'actuació de la guàrdia urbana quan fan el que han de fer.
Ens creiem amb molt mes drets que no pas obligacions com a ciutadans i ciutadanes.
Avui a la Vanguardia hi ha un article sobre el que Cameron està preparant a UK i el panorama és dur de veritat. No sé si cal tant i tampoc crec que pugui tant, però es bo llegir-lo perquè mereix una reflexió en profunditat.
Respecte el fet que la societat civil recuperi un paper més important, crec que es una necessitat i n'estic completamet d'acord ... però ens haurem de fer grans.
Entre una administració ineficient que no podem pagar i una privatització a fons, que en alguns casos no convé, hi ha una racionalització dels serveis, centrar-nos en lo fonamental i reorientar la "formació" de les generacions futures fomentant l'empreneduría i la iniciativa sense oblidar els valors del treball en equip. Crec que serà l'única manera d'assegurar la important aportació que ha de venir de la pròpia societat civil organitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada