INSISTINT EN EL "CAPITAL DISPONIBLE"

A aquestes alçades de la crisi i si li sumem els efectes del tsunami i de l'altra crisi, la de les Caixes i Bancs, que encara no ho ha dit tot, estic segur que ningú dubta ja que hem de fer un pas enrere en moltes coses. I es que ens havíem enlluernat tots amb aquest concepte de "l'estat del benestar".

Si es tracta de trobar recursos, crec que hauríem de ser mes intel•ligents amb el tractament de l'atur i dels aturats.

Primer alguns aclariments i es que de vegades escoltem dir que la cotització a la seguretat social durant tants anys ens dona dret a gaudir d'uns mesos de quedar-nos a casa mentre busquem feina, i, en part, es veritat, en l'aspecte literal de l'expressió, però està clar que aquest no es l'esperit de la llei.
Segur que al voltant nostre coneixem casos en els que després d'una feina eventual de transició, el nou "aturat" es pren la nova situació com una espècie de moratòria entre ell/a i una ocupació , que no sap encara quina serà, però que pot esperar mentre hi hagi subsidi. 

També vull aclarir, a qui hagi arribat a llegir fins aquí, que entenc que el que vaig a dir pot ser interpretat com mes o menys políticament correcte , però es una reflexió que fa temps em faig i que potser d’aquí a uns anys, quan canvií la llei perquè la situació actual sigui insostenible, trobarem al rellegir-ho que no ho era tant d’incorrecte.
Titulava jo aquest post com : Insistint en el "capital disponible"
I es que m'han agafat ganes de escriure-ho quan he llegit la quantitat d'obres necessàries, escoles , hospitals , estacions de metro, que s’aturaran per manca de pressupost. 

Tots sabem que una de les grans partides de cost de qualsevol obra , sinó la mes gran en molts cassos, es la ma d'obra.

El raonament es senzil: tenim milions d'aturats; molts buscant feina activament amb força dificultat, altres compaginant la "feina" de buscar feina amb una formació que li donarà mes opcions, altres, de ben segur no la majoria però milers, "gaudint" d'aquest període de "carència" ocupacional vivint del subsidi "meritat" i finalment, el que m'emprenya mes, els que amb una actitud totalment incívica, insolidària i reprovable, busquen el com i el què , trobant la manera de rebutjar ofertes de treball proporcionades per l'agència i treballant de negre per "viure" del "cuento".

Si no prenem distancia del problema resulta que la llei , els drets, els que ho fan bé ( que son molts), el políticament correcte etc.. no ens deixa "pensar bé". Si ho fem i ens allunyem una mica de tots aquests "lligams" ens en adonarem que tenim centenars de milers d'aturats disponibles , cobrant un subsidi , en molts casos per no fer res ... i n'hi ha de coses per fer.Es pot doncs fer millor.
Des de donar els diners a les empreses perquè puguin contractar amb els mateixos diners el personal que necessiten, a manera d'ajuda per tirar endavant el negoci o empreses que comencen amb totes les dificultats pròpies dels start-up, fins que la pròpia administració gestioni aquest capital disponible perquè en lloc d'estar ociós estigues actiu i contribuint.

No es fàcil. Ara ens sembla impossible. 

Quan no es pugui pagar no hi haurà mes remei.