En Josep i jo varem correr la nostra primera mitja marató a Barcelona. Vam començar amb seny i la por que teniem d'arribar al km 10 pensant que faltaba una altra cursa es va esvahir quan no ens varem adonar que haviem passat el 10 i vam veure la marca del km. 11. A partir del 18 vam començar a avançar gent amb el convenciment ja de que ja acabavem i el temps al voltant de 2h i 14' ens va semblar un gran triomf, sobre tot per com varem acabar.
Un gran día.
Uns dies despres vaig veure un amic, bon corredor, que em va explicar que havia plegat al km.9 i es que això de correr, apart d'estar entrenat , que es fonamental i necessari però no suficient, es quelcom molt mental i sembla mentida com vas visualitzant els recursos , el temps , el que falta , les forces . T'escoltes i saps que arribaràs o que no.
Per ser la nostra primera mitja vam tenir rentat, esbandit, centrifugat , pluja, vent etc.. que van afegir un punt d'èpica.
Ara a preparar la Marató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada